Back to blog

Moments Constituents del criminòleg i la criminòloga: cap a un nou subjecte jurídic

26 mayo, 2017 - Posted in Col·legi Oficial , Informació general , Representació estudiantil Posted by:

Tags: , , , , ,

No ha estat un camí fàcil el reconeixement de la Criminologia com a titulació universitària independent i autònoma en la producció científica de coneixement. A l’Estat Espanyol, no va ser fins l’any 2003, sota el règim jurídic de la Llei Orgànica d’Universitats (LOU), quan es va establir el títol universitari oficial de Llicenciatura en Criminologia juntament amb les directius generals que definia el respectiu pla d’estudis (Real Decreto 858/2003, de 4 de julio). L’any 2010, amb l’entrada en vigor del conegut Pla Bolonya, una nova forma de governabilitat s’inscriu dins l’esfera universitària que, entre altres canvis, suprimeix l’estructura de les Llicenciatures per implementar en el seu lloc els Graus universitaris, amb l’objectiu d’establir una mètrica equivalent a escala europea. És amb aquesta transformació quan l’oferta del Grau en Criminologia s’expandeix arreu de les universitats catalanes i espanyoles. Un cop reconeguda com a ciència social autònoma i amplificada la seva presència al model universitari bolonyès, els i les criminòlogues havien de fer valer el seu coneixement teòric posant-lo en pràctica a partir de les dinàmiques d’inclusió conciliades per un mercat de treball altament precaritzat, flexibilitzat i temporal. La professió de criminòleg, un cop sortia de la corporació universitària, es trobava amb la contradicció, compartida amb moltes altres professions derivades de les ciències socials, dins la forma de producció del capitalisme cognitiu: la oferta de titulats amb el Grau de Criminologia desbordava les institucions que prèviament en garantien la inclusió a través del mercat de treball. En altres paraules, la dinàmica productiva que demandava una professió com la del criminòleg excedia els dispositius institucionals d’atribució, reconeixement i garantia de la professió i, per tant, de ciutadania social.

En el context d’un mercat de llicenciats i graduats saturat, i d’una constant expansió interna de les formes de precarietat postmodernes, és quan sorgeix la necessitat de creació d’organitzacions jurídiques que dotin a la professió d’un espai autònom de decisió i regulació. Així s’inicia la primera onada de mobilitzacions per la creació de col·legis arreu de l’Estat Espanyol. L’any 2007, una associació professional al Principat d’Astúries iniciava tràmits per fer la primera demanda al govern autonòmic, el qual va resultar força reticent durant els següents anys. La lluita va durar fins l’any 2015, quan es va aprobar la Ley del Principado de Asturias 6/2015, de 13 de marzo, de creación del Colegio Profesional de Criminólogos. Paral·lelament, l’any 2008, diferents associacions professionals de València instaven a la Generalitat a crear el primer Col·legi Oficial de Criminòlegs a la Comunitat Valenciana. No va ser, emperò, fins l’any 2013 quan es va aprovar el Col·legi valencià, materialitzant-se en la Ley 2/2013, de 4 de julio, de la Generalitat de Valencia, de Creación del Colegio Oficial de personas Criminólogas de la Comunitat Valenciana. Les onades de mobilització constituents impulsades des del cantàbric i el mediterrani arribaven amb impacte a la capital, on les corresponents associacions professionals de criminologia presentaven a la Comunidad de Madrid la seva proposta de col·legiació que recentment ha estat aprovada i publicada al Boletín Oficial de la Comunidad de Madrid la Ley 5/2017, de 27 de abril, de Creación del Colegio Profesional de Criminólogos de la Comunidad de Madrid.

Mentrestant a Catalunya, l’any 2011, l’Associació Catalana de Criminòlegs (ACC) presentava davant el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya la sol·licitud per la creació d’un Col·legi Oficial. L’any 2013, l’Associació Interuniversitària de Criminologia (AIC) es sumava a la petició, annexant a l’expedient de sol·licitud la creació del Col·legi Oficial de la Comunitat Valenciana (ICOCV) esdevingut el mateix any. Davant la inactivitat del Departament de Justícia, les dues associacions catalanes varen treballar conjuntament en la recollida de firmes a favor de la creació del Col·legi, annexant a la sol·licitud les 877 signatures que recollides en pocs dies. Així el 2015 s’incorporava a l’expedient també l’esdevinguda creació del Col·legi d’Astúries. El passat mes d’abril, el Govern de la Generalitat va presentar l’avantprojecte de llei per la creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya al Parlament de Catalunya, finalment aprovat el passat 3 de maig en la sessió ordinària de la comissió de justícia per assentiment dels grups parlamentaris. Ahir, 25 de maig, es publicava al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el Decreto 50/2017, de 23 de mayo, de creación del Colegio de Criminólogos de Cataluña.

A nosaltres universitaris de comprendre a temps la importància constituent d’aquest moment.

En quant al règim jurídic dels col·legis professionals i a la regulació de les professions titulades, el seu principal pla de legitimació ve establert per l’article 36 de la CE, el qual s’emmarca dins el Títol I. De los Derechos y Deberes del ciudadano. Els Col·legis són considerats corporacions de dret públic (naturalesa administrativa) que en representació dels interessos professionals i a través de la prestació de serveis als col·legiats busquen millorar-ne l’assistència professional i defensa dels seus interessos econòmics i corporatius. I segons el TC (SSTC 42/1986 y 166/1992) i la reserva de llei que s’estableix respondran a exigències d’interès públic i a les necessitats de la vida social la consideració d’una nova professió titulada que requereixi d’un Col·legi que la reconegui.  Així el criteri sempre serà el de l’interès públic, sense fixar-ne un únic model, i quan “su estructura interna y funcionamiento sean democráticos”, sempre amb el respecte a la llibertat professional.

Entrant en el marc jurídic competencial que ens ocupa a Catalunya en matèria de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals hem de fixar-nos en la Llei 7/2006, de 31 de maig. Sense alterar-ne la doble naturalesa, aquesta norma reconeix de manera expressa el requisit de títol oficial habilitant de caràcter universitari i l’interès social per tal que un col·lectiu professional pugui quedar integrat en la figura d’un Col·legi. Destacar el principi d’adscripció obligatòria: “la transparència i la coherència normatives sembla que han de convergir cap a una lògica que associï la creació d’un col·legi professional amb la integració necessària de totes les persones que exerceixen la professió de què es tracti”. Aquesta llei estableix un règim jurídic flexible que permet un espai autònom per tal que cada col·lectiu professional redacti uns estatuts i s’organitzi internament amb les normes de funcionament pròpies que més escaiguin, com el nombre de càrrecs de la seves juntes o la demarcació territorial (autònoma o provincial, per exemple). No obstant, queda regulat un règim disciplinari aplicable als col·legiats per salvar el respecte a les disposicions col·legials i professionals.

En aquest context, amb el tret de sortida per a la creació del Col·legi publicat ahir al DOGC, l’Associació Catalana de Criminòlegs i l’Associació Interuniversitària de Criminologia tenen la responsabilitat de crear les bases que assentin la regulació expressa de la professió a Catalunya, formant una estructura organitzativa i funcional a través d’uns estatuts que permetin posar en marxa el Col·legi. Aquest haurà de ser prou sòlid per permetre el desenvolupament del potencial de la figura professional a nivell individual dins el mercat laboral i una millor regulació professional del col·lectiu que defensi els drets econòmics i corporatius a tots els nivells d’actuació per igual, sempre respectant les disposicions legals i col·legials que marca el marc jurídic competencial esbossat anteriorment. Els estatuts seran redactats per una Comissió Gestora, integrada per membres d’ambdues associacions, en el termini d’un any. Hauran de regular, en tot cas, el procediment per convocar l’assemblea constituent i garantir la màxima publicitat d’aquesta convocatòria. L’assemblea constituent haurà d’aprovar la gestió de la Comissió Gestora, els estatuts definitius del col·legi i escollir les persones que ocuparan els càrrecs corresponents en els òrgans col·legials.

Amb el tret de sortida per a la creació del Col·legi publicat ahir al DOGC, l’ACC i l’AIC tenen la responsabilitat de crear les bases que assentin la regulació expressa de la professió a Catalunya.

Per la part que ens toca, l’Associació Interuniversitària de Criminologia (AIC) seguirà realitzant les mateixes tasques dins de la Universitat i mantindrà la seva autonomia estudiantil. No obstant, en tant l’AIC es composa d’estudiants, graduades i investigadorxs, ens sembla especialment pertinent que la secció d’AIC-titulats formi part activa d’aquest procés, establint la connexió necessària que requereix el món universitari amb el món professional representat a través de la col·legiació. A nosaltres universitaris de comprendre a temps la importància constituent d’aquest moment.


Maite Flores Piñero, vocal de l’Associació Interuniversitària de Criminologia a la Universitat de Girona (UdG).

Jordi González Guzmán, vocal de l’Associació Interuniversitària de Criminologia a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF).

You must be logged in to post a comment.